We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Vers la llum

by JULES

/
1.
Ja arribem 03:34
JA ARRIBEM Ja arribem, s’ha fet llarg però ha valgut la pena. Ja veiem que la neu no ha pogut amb l’herba, ni la boira ha esborrat del tot els camins, i el pantà deixarà d’ofegar-nos els crits. Ja arribem, ja arribem, ja arribem, ja arribem, entre tots som a punt de fondre el hivern, per tots aquells que es va endur el fred i per nosaltres també, ja arribem. Serà temps d’arrencar-hi d’arrel les pedres. Les llavors tornaran a somiar ser verdes, i amb dos rocs li encendrem un estrip a la nit. I en el foc llançarem tots els seus vestits. Ja arribem, ja arribem, ja arribem, ja arribem, entre tots som a punt de fondre el hivern, per tots aquells que es va endur el fred i per nosaltres també, ja arribem.
2.
Perdre's 04:45
PERDRE’S Pots no trobar el teu nord, pots enyorar el teu sud, mirar a l’est i a l’oest i no veure cap llum, però si et mous del teu centre i te’n vas molt lluny, estàs perdut. Pots fer l’animal, pots fer el ruc o l’estruç, però si acabes sent el gos d’algú, estàs perdut.
3.
ELS IMPERTORBABLES IMMUTABLES “There is a crack in everything, that’s how the light gets in” Leonard Cohen. From “Anthem” Són els immutables, els impertorbables, neixen a pedreres, obres matusseres de integritat inviolable, són els immutables, els impertorbables. Enemics del dubte, es creuen un reducte de virtut suprema, rectitut i flegma, i de veritat inqüestionable, són els immutables, els impertorbables. I quan em fan pena, tot donant l’esquena, penso que ells s’ho perden, per ser tan segurs. Allà on no hi ha esquerdes, ànima o matèria, és inconcebible que entri mai la llum. Són els que ens governen, sempre amb ma ferma, des de terra endins, mentre que en alta mar, havent promès dofins, ens fan naufragar, són els impertorbables immutables. I quan em fan ràbia, els desitjo gàbia, que bé s’ho mereixen, acabar entre murs. Allà on no hi ha esquerdes, ànima o matèria, és inconcebible que entri mai la llum.
4.
L'hort 05:18
L’HORT Neixen, creixen, fan brots, fan flors. Creixen, pesen, fan hort, fan bosc. Al desert, al desert, fem sol, fem foc. Al desert, al decret, plovem, foguem. Surten, pugen, com flors, com plors. Broten, s’obren, com foc, som foc. Au désert, au désert, ça pousse, ça bouge. Au désert, au décret, on pleut, on feut.
5.
El moviment 04:39
EL MOVIMENT Diuen que, si deixa mai de nedar, no arriba l’oxigen i mor ofegat. Un tauró que es mou, és viu. Corrent que no corre, està als llibres escrit, al cap s’evapora i només queda el llit. Aigua que no es mou, no és riu. Una vegada ha deixat de girar torna a ser un tros de fusta panxut i ratllat. No és baldufa si no es mou. Si una muntanya a la panxa té mal, i treu sense por el que s’ha hagut de callar. Torna a ser un volcà de nou. Si un ratolí es queda quiet i parat, és fàcil que acabi essent trepitjat. Mou-te ratolí, si ets viu. Si es queda quiet i parat i callat, Serà trepitjat, explotat i humiliat. Poble que no es mou, xafat. Poble que no es mou, no és viu. Poble que no es mou, no és riu. Poble que no es mou, no es riu.
6.
T’HE VINGUT A DESPERTAR T’he vingut a despertar, t’he vingut a despertar, sense avisar, dut pel vent, a mitja veu, com fa amb els arbres la neu. T’he vingut a despertar, t’he vingut a despertar, sense remor, com qui no vol, molt lentament, com fa amb els nens la claror. Porto l’olor a la pell, porto l’olor a la pell, de pa torrat i cafè, de pa torrat, i de mantega i mel. Duc un petó preparat, duc un petó concentrat, sota del nas, sobre les dents, per fer-te’l on et neixen els cabells. T’he vingut a despertar, t’he vingut a anunciar, que ja han marxat , han tocat el dos, els llamps i trons que t’enverinaven el son. T’he vingut a confirmar, he vingut per celebrar, que ja ha arribat, taronja i gegant, que ja és aquí, que ja ha sortit el teu sol!
7.
Els idiotes 05:03
ELS IDIOTES Tots pensaven que frotant dos rocs mai de la vida en sortiria foc. Tots digueren que ben bé rodó potser era un tomàquet, però no el món. Tots sabien que alló no,no,no: que allò no era possible, no senyor. Però un idiota va arribar, un que no ho sabia pas, i ho va fer. I cada dia intento ser aquell imbècil que ho va fer. Molts es mengen els tomàquets nous de qui ens vol fer veure pla el món. Molts encara es cremen amb el foc dels que els venen rocs a preu d’or. Molts ens diuen que això no, no, no: que això no és possible, no senyor. Però nosaltres com si res, fem veure que no ho sabem. I ho farem. I cada dia hem de intentar idiotament mirar endavant.
8.
TENDRA ÉS LA NIT Tendra és la nit que ens abraça i escalfa amb l’alè de l’estiu. Tendra és la nit, que confon la maror amb el nostre desig. Tendre, el teu pit: dues llunes de pruna al mateix negatiu. Tendre, el teu pit, quan es trenca en onades damunt del meu pit. La nit és tendra, la nit és tèbia, la nit és teva, però la nit no és treva. Tendra és la nit, que sosté i aixopluga , que és sostre i és llit. Tendra és la nit, quan destensa horitzons i desinfla neguits. Tendre, el teu pit, que s’agita i es calla, que és calma i és crit. Tendre, el teu pit, que ara és cel i ara és terra, que és mar i és la nit. La nit és tendra, la nit és tèbia, la nit és teva, però la nit no és treva.
9.
SOL, LLUM I CLAROR Sol, llum i claror. Volem sol, llum i claror. Fa poc temps que plou, però semblen anys i anys sense sol, llum i claror. Anys que pesen com panys de pedra per portes negres de cambres fredes. Són anys d’espera, de llits de gebre, d’aviar tenebres per les finestres, i creure fort que demà, creure fort, que un gran sol ens encendrà els llençols. Creure ben fort, ben fort, que demà, creure fort, que un gran sol ens encendrà els llençols. Volem sol… Anys que pesen com panys de pedra per portes negres de cambres fredes. Són anys d’entendre’s a les palpentes, llançar tenebres per les finestres…
10.
La tempesta 05:12
LA TEMPESTA S’inquieten les camises, tremolen els mitjons. D’un fil té la bugada penjant tots els seus cors. S’esveren ja les plantes, les flors fan avalots, i voldrien les fulles ser ales en ple vol. Però les arrels, ben enterrades, enfonsen tot esforç. Les pinces volen ser tenalles i esquincen il.lusions. Tot el terrat és lluita, és moviment, colors. Hi ha impulsos que són branques, i àguiles-llençols. Hi ha una calma inesperada. S’atura el vent de cop. Tot verd ara descansa. Reprèn el pes l’estenedor. Es trenca el cel, es trenca, i fa sang la tempesta. I els núvols, com els cecs, no veuen el que esquerden. Es trenca el cel, es trenca, i fa sang la tempesta. I els núvols, com els déus, no miren on defequen.
11.
Llum 02:59
LLUM Dormir per fi vuit, nou, deu hores tot seguit, deixar el mar de llençols calat fins l’esperit i capbussar-se a la llum d’aquest matí, és continuar en el somni havent canviat de llit. Llum… …d’aquest matí, pausada maror, fas de mi, sense saber, dòcil tronc a la incerta deriva de món. No ens deixis tot sols: és temps de foscor. Mare i mestra del que es veu i no es veu, llet materna del que tapa la neu, fas reviure el que ens prenen els déus. Llum… …d’aquest matí, pausada maror, fas de mi, sense saber, dòcil tronc a la incerta deriva de món. No ens deixis tot sols: és temps de foscor.
12.
El progrés 04:11
EL PROGRÉS 30 mil anys no és massa temps, pel que es veu, per haver après que l’home és el que és, no és el que fa, no és el que té ni el que deu, i si així és, on és el progres, digueu. On és el progrés, on és? 25 mil desnonaments en un any i més de 50 mil acomiadats. 17 mil.lions d’euros que s’han retallat a Educació i 60 a Sanitat. On és el progrés, on és? Una trentena de guerres en curs aquest any i més de 30 mil morts. Més de 35 mil.lions d’éssers humans assassinats cada any de fam. On és el progrés, on és? L’únic progres és aritmètic, es veu, O aristocràtic, digueu-li com vulgueu. L’únic progres és aritmètic, es veu, O plutocràtic, digueu-li com vulgueu. L’únic progres és aritmètic, es veu, O cleptocràtic, digueu-li com vulgueu.
13.
ELLS ENS NECESSITEN MÉS QUE NOSALTRES A ELLS Tot serà diferent quan ens adonem que ells ens necesiten més que nosaltres a ells.

about

Segon LP de JULES, "Vers la llum", amb el segell "Petits Miracles / Música global".

També disponible a les plataformes digitals i botigues.

credits

released September 15, 2015

license

all rights reserved

tags

about

Jules Barcelona, Spain

Jules és el projecte musical personal del Juli Farfan, músic, cantant, lletrista i compositor barceloní.
En directe, a la veu i guitarra
acústica de Juli F., acostumen a afegir-se les guitarres de
l'Ignasi M.; el baix de l'Alex, la bateria de l'Ivan M, i recentment, el piano del Fedor Veselov.

La música de JULEs es mou entre el pop, el rock, l'indie, el folk i la cançó d'autor.
... more

contact / help

Contact Jules

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Vers la llum, you may also like: