1. |
||||
|
UN CAVALL. UN DISSABTE. UN MATÍ. Al meu pare
Ara que ja no ets aquí, podràs ser el que voldràs:
nou de coco, got de vi o tebeo de’n Tarzan.
Però ja he decidit que a partir d’ara, tu...
...per mi seràs el meu cavall, un dissabte, un matí,
cavalcant al teu llit.
Hi ha un adult que s’ha esberlat, i un infant que encara
no sap per què es trenca allò que ens estimem
per què es trenca allò que ens estimem tant
I per molt que ens preparem, la innocència resisteix.
Per sort, resisteix, per sort.
Per mi seràs el meu cavall, un dissabte, un matí,
cavalcant al teu llit.
Mil hiverns hi tornaria al teu llit, un dissabte, un matí.
Mil nevades em cauria al teu llit, un dissabte, un matí.
Per què es trenca allò que tant ens estimem?
Per què es trenca tot, per què?
|
||||
2. |
Un lloc al món
04:27
|
|||
|
UN LLOC AL MÓN
Buscava llums, buscava sols, pensava un lloc on fer-se d’or.
O potser el que volia és mel, potser enyorava una altra pell,
una altra pell o un altre pèl, un jo per deixar de ser ell,
un lloc on no estigués enlloc, un pont on s’aturés el temps.
Però el paradís és un passeig entre la cuina i el safareig.
I ara s’ha adonat que ha fet la volta al món a sí mateix.
Ha trobat un lloc al món, allà on s’estima més estar:
no és qualsevol lloc, és allà on ell se sent més estimat.
Va trobar llums, va tocar sols, va capbussar-se en mines d’or.
Va llepar pells, va llepar mels, i fins i tot va somiar arrels:
arrels que salten pel terreny, arrels que roden amb el vent.
I arreu es va sentir enlloc, enlloc no el va trobar arreu.
Però el paradís és un passeig entre la cuina i el safareig.
I ara s’ha adonat que ha fet la volta al món a sí mateix.
I ha trobat un lloc al món, allà on s’estima més estar:
no és qualsevol lloc, és allà on ell se sent més estimat.
|
||||
3. |
El hombre estúpido
06:12
|
|||
|
EL HOMBRE ESTÚPIDO
Era estúpido aquel hombre y lo echaban de todas partes,
pues mojaba todo aquello que se le ponía delante:
inundaba las iglesias, las tabernas y los parques,
no con vómito u orina, sino con los lagrimales.
Los mendigos se mofaban de su aspecto deplorable
y no había bibliotecaria que quisiera ya prestarle.
Así que un día el hombre idiota fue al doctor a visitarse
y antes de que lo atendieran, ahogó a dos practicantes
De cabeza al calabozo: lo encerraron sin juzgarle.
Mas la fuerza de su pena reventó candado y cárcel.
Y el cobarde de aquel hombre tuvo entonces que exiliarse
donde no lo persiguieran con bayetas y con baldes.
Arribó a una isla blanca donde hay calas y pinares
y creyó encontrar su sitio entre finos arenales.
Pero un día un turista, con la maglia azul del Nápoles,
plantó sombrilla y toalla junto al triste botarate.
Y sacó un radiocasete y, tras una de Perales,
otra de Tony Dallara descorchó los lagrimales.
Y el imbécil de aquel hombre, incapaz de soportarse,
se metió muy mar adentro, que las olas lo tragasen.
Transcurrieron varios lustros sin que no lo viera nadie
y vivieron los isleños mucho más felices que antes
pues, según comentan todos, cuando aquel impresentable
en el mar hundió su pena, les ahogó también los males.
Cuando sube la marea, me relatan los que saben,
y se encienden las aceras de luciérnagas y amantes,
es que el hombre está llorando en su lecho de corales
y los lugareños bajan a la playa a consolarle.
Era estúpido aquel hombre y lo echaban de todas partes,
pues mojaba todo aquello que se le ponía delante:
inundaba las iglesias, las tabernas y los parques,
no con vómito u orina, sino con los lagrimales.
Fue un estúpido aquel hombre por no haber sabido darle
lo que quiso de él su amada hasta que era ya muy tarde.
Fue un estúpido aquel hombre y cuando al fin intentó darle
lo que de él quería su amada ya era demasiado tarde.
|
||||
4. |
||||
|
EL PODER D’UNA GOTA D’AIGUA
Mai pensàrem que una simple gota d’aigua acabés
fent-se un mar entre nosaltres: dues costes i mil vents.
Però també aquesta gota és com cola de fuster:
ens enganxa per la panxa com dos trossos
de paper en mans del vent, de paper en mans del vent,
som paper en mans del vent, de mil vents...
Mai pensàrem que una gota pogués convertir-se en riu:
un estrip entre dues terres, un incendi en ple estiu.
Però també és corrent que ens banya, rierol que es fa afluent,
un canal que rega dues terres ermes,
que es clivellen sota el vent, que s’esquerden sota el vent,
som esquerdes sota el vent, sota el vent...
Sota el vent, sota el vent, som esquerdes sota el vent.
Sota el vent, sota el vent, som esquerdes sota el vent.
En el vent, en mans del vent, som dos trossos de paper,
som paper en mans del vent, i en el vent, en mans del vent,
hi ha una gota que ara enganxa per la panxa aquests
dos trossos de paper que en el vent, ens fem vent, ja som vent...
|
||||
5. |
Ésser viu
05:05
|
|||
|
ÉSSER VIU
No sé dir si ets un peix, o si ets rèptil i no ho sé.
Perquè tots som contingut i alhora continent,
“peix” diria simplement, i d’ells et neix el moviment,
si no és de tu que ells l’han après.
Bé podries ser un amfibi: per l’anhel que sempre tens
de sortir de tu mateix i escalar penya-segats,
fer-te pedra vora un llac, o becaina
sota l’ombra d’un desmai.
Fas la feina amb la paciència i la constància dels insectes
quan t’enlaires i t’enlaires i et fas metres i més metres
de follia i destrucció, com fa el fènix, que no sap
de quin foc emprèn el vol.
Ets viu, un ésser viu, que es referma i se’n desdiu,
que s’enfonsa i reviu.
Tens el nervi i tens la fúria i una tensa pell de brau,
tens el bram de certs mamífers i el rugit d’un gran felí,
i al teu ventre qui em diria que mai no s’ha arraulit
com un embrió.
I el vent, quan t’acarona, et deixa la pell de gallina,
com he vist que se li posa a no pocs humans,
i és que siguis el que siguis, ja no hi ha cap dubte,
siguis el que siguis, ja no hi ha cap dubte, diguin el que diguin,
ja no hi ha cap dubte.
Ets viu, un ésser viu, que es referma i se’n desdiu,
que s’enfonsa i reviu.
|
||||
6. |
La muntanya
04:40
|
|||
|
LA MUNTANYA Per l’Audrey.
Sempre que hi torna no pot evitar emmirallar-se.
Hi ha la mateixa atracció entre un cim i un llac.
I fins i tot, ja fa uns anys, va pujar-hi a abraçar-la.
Ah, tant de bo fos per’xò que el seu gel es desfà.
Tornarà, tornarà,
perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
Tantes respostes i tantes preguntes trobades.
Des dels seus cingles més d’una veritat ha lliscat.
Tot i acceptar amb pena que la glacera es desfaci,
ja li és més fàcil desfer-se de la seva edat.
Tornarà, tornarà,
perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
Tornarà, hi tornarà,
perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
Perquè “quan el cor i l’ànima vacil•len, hi ha territoris que curen.
El dolor de l’enyor i el vertigen del futur reculen.
El present recupera naturalment el terreny i el buit reomple el buit.
No vol dir oblidar.
Vol dir que la bellesa radical del lloc us aplica el seu bàlsam“.
Tornarà, hi tornarà,
perquè sempre és el mateix però mai no és igual.
“És esperar, sense impaciència, el feliç record.
Desitjo que tots pugueu gaudir en la vostra vida d’aquestes geografies de la distracció.”
(entre cometes, traducció i adaptació d’un fragment de Cédric Sapin-Defour)
|
||||
7. |
||||
|
Plegaria para la Superluna
Luna, lunera, lunita,
piedra preciosa del cielo,
haz que se cure mi niña,
aquella a la que más quiero.
Luna, lunita, lunera,
chamana del firmamento,
haz que su llanto se vuelva
claro remanso de sueño.
Lunita, lunera, luna,
lágrima fuera del velo,
hazle a mi niña una cuna
libre de todo tormento.
Lunera, lunita, luna,
blanca en el forro del tiempo,
haz que la buena Fortuna,
nos cale hondo en los huesos.
|
||||
8. |
Els gronxadors
04:28
|
|||
|
ELS GRONXADORS
L’han endreçat, el parc dels gronxadors, i escombrat,
i ara només hi transpira un solar: pell de sorra cansada i erma.
Els tobogans, gronxadors, i aquells amb forma d’arc,
deuen haver-los desat al bagul de joguines usades i velles.
Tot al calaix forçós de la memòria, arxivat.
No entén d’escrúpols el temps, i els tresors ben guardats
alhora fan goig i alhora fan mal.
Hi tornarem a gronxar-nos només amb set anys,
o en tindrem quatre quan fem més pastetes i rius al costat de la font.
No passarem dels catorze quan marquem penals,
o els aturem sota les porteries en què es convertien els arcs.
Tot al calaix forçós de la memòria, arxivat.
No té clemència el progrés, i els tresors ben guardats
alhora fan goig i alhora fan mal.
|
||||
9. |
L'illot
04:19
|
|||
|
L’ILLOT Autor: Julio Farfán de los Godos Gómez Nº Soci: 70880
Recordo haver baixat cap a la platja despullats,
i allà llogar una piragua doble i sortir a remar
cap a un illot proper.
Vam arribar cansats a una cala sense vent.
Jaguts damunt la sorra, el mar salat ens va llepar la pell
molt dolçament.
Tu i jo, tu i jo solets en un illot, què fer, si no?
Tu i jo, tu i jo tot nus prenent el sol, què fer, si no?
Alguna cosa havia passat quan vam deixar l’illot,
alguna mena d’encanteri va ficar-se’m en el cos, molt misteriós.
Hi ha dies en què em sento fort, i d’altres que tinc por.
Hi ha cops que m’obro com un mar, i d’altres que em replego sol,
com un illot.
Tu i jo, tu i jo solets en un illot, què fer, si no?
Tu i jo, tu i jo tot nus prenent el sol, què fer, si no?
|
||||
10. |
Últimes instruccions
03:32
|
|||
|
ÚLTIMES INSTRUCCIONS
Porta’m aigua, no vull flors...
Porta’m aigua, no vull flors...
Quan no estigui a aquest món,
porta’m aigua i petons.
Porta’m aigua al juliol....
No al novembre, que ja plou...
Rega’m bé al juliol,
qu’és quan fa més calor.
Al novembre, això mai...
Al novembre, això mai...
Seré cendra i no sant:
cendra que vol un forat.
Fes-me a terra un forat...
En el bosc un forat, i posa-hi una llavor
de roure, de faig,
de pi o de bedoll.
Posa-hi les meves cendres també, al forat;
tapa’l amb sorra fresca llançada a grapats;
vessa’m aigua i petons;
fes-me créixer, i això és tot.
|
||||
Jules Barcelona, Spain
Jules és el projecte musical personal del Juli Farfan, músic, cantant, lletrista i compositor barceloní.
En directe, a la
veu i guitarra
acústica de Juli F., acostumen a afegir-se les guitarres de
l'Ignasi M.; el baix de l'Alex, la bateria de l'Ivan M, i recentment, el piano del Fedor Veselov.
La música de JULEs es mou entre el pop, el rock, l'indie, el folk i la cançó d'autor.
... more
If you like 10 maneres de viatjar sense bitllet, you may also like:
The Woman You Want
by Eliza Shaddad
Haddad returns with cinematic soundscapes that include introspective folk, post-grunge, and indie-pop influences.
go to album
Deep soul melodies and elastic funk grooves light up the latest from Sivu.
go to album
featured on Bandcamp Radio Aug 2, 2016
go to album
Nobody Knows Anything
by Alex Highton
featured on Bandcamp Radio Dec 9, 2014
go to album
Quickies
by The Magnetic Fields
The band's latest project includes twenty-eight new short songs that clock-in at no longer than just under three minutes.
go to album
Recorded on the Grecian isle of Hydra, this is blissed-out psych pop with stacked falsetto harmonies and luscious arrangements.
go to album
Two dozen 12-string acoustic improvisations that feel undeniably haunting, like lost transmissions from ancient Appalachia, rediscovered.
go to album
